BLOG XFV

28 de marzo de 2017

“¡Queremos compartir un notición!

Hemos ganado POR SEGUNDO AÑO CONSECUTIVO los premios ZIWA – Zankyou International Wedding Awards de 2017 en agencias de viajes de novios!

Los premios ZIWA son los premios más importantes del sector. Suponen el reconocimiento de nuestro trabajo, nuestra calidad y profesionalidad por parte de las empresas de bodas y de miles de novios que nos han elegido como ganadores.

 

ZIWA son los primeros premios en los que el reconocimiento lo otorgan  otros profesionales del sector, bloggers expertos y parejas satisfechas con nuestro trabajo. ¡Estamos muy orgullosos de haberlo ganado! Gracias a todos por vuestro apoyo y seguiremos trabajando para ofrecer lo mejor.






24 de marzo de 2017

Después de unos años de descanso, el yate Le Haumana volverá a navegar por las aguas de la Polinesia.

A partir del 1 de junio, mini cruceros semanales de 3 noches entre Bora Bora y Taha’a.
Completamente renovado en 2011, este barco de 12 cabinas se mantiene fiel a la cultura polinésica y ofrece a sus pasajeros una experiencia única en un ambiente íntimo y agradable.
Con un todo incluido, entre ellos actividades náuticas y culturales en compañía de un equipo atento y amable.
Abiertas las reservas!!!
Mas información en Xavi Fernández Viajes!!!!

 






22 de marzo de 2017

En Xavi Fernández Viajes nos encargamos en cumplir el sueño del viaje de luna de miel más maravilloso. Que todo salga a la perfección, que la selección del itinerario, hoteles y excursiones cumplan con creces las expectativas y que el viaje se recuerde como el mejor viaje de vuestras vidas.

Y esto mismo es lo que la empresa Cirera& Cabani produccions hace para el día de la boda.

Se encargan de que todo absolutamente todo, salga a la perfección.

Neus y Lali , Te conocerán, captarán vuestro estilo, escucharán y harán que vuestra fiesta sea única, a vuestra medida, solo para vosotros.

Seleccionarán el mejor proveedor para cada momento y ocasión. Serán una pieza más de este maravilloso engranaje, y lo harán de una forma apasionada, alegre, humilde, pero por encima de todo profesional. Para que ese día se cumplan vuestros sueños.

Es por ello que a todos los novios os recomendamos esta empresa, porque su filosofía es la misma que nosotros, porque las conocemos en su faceta profesional y sabemos que tienen mucho gusto y muchos años de experiencia y que su objetivo es el mismo que nosotros, haceros feliz ese día y haceros felices durante vuestro viaje de luna de miel.

                                             ¿Se puede tener un Trabajo más bonito?

http://cireracabani.com/

https://www.facebook.com/CireraCabani/






16 de febrero de 2017

No coneixíem gaire Xavi Fernández Viatges, sempre busques primer les agències que es promocionen constantment i tots ofereixen el mateix, però buscàvem quelcom diferent, i ho vam trobar. Especialistes en viatges no tant convencionals, la Núria ens va assessorar més que bé i ens vam decidir per recórrer Nova Zelanda en 4×4, una selecció de B&B i motels a la nostra mida i amb encant, que després vam corroborar amb tota certesa.

jo sempre he estat amant del Senyor dels Anells i de la cultura Maori, així que l’Astrid es va deixar convèncer aviat.

El consell d’agafar més dies i fer la part Nord de l’Illa Nord va ser tot un encert de la Núria, poder arribar fins al Cape Reinga amb unes vistes espectaculars i misticisme va valer la pena.
El recorregut va ser ideal per moure’ns lliurement durant el dia i acabar dormint als B&B molt acollidors i familiars, ja que apart de gaudir de paisatges idíl·lics plens de contrastos, vam descobrir la meravellosa gent kiwi, tant amables i atents amb nosaltres.

La guia de l’operador ens va ser de molta utilitat, la dúiem sempre a sobre seguint moltes de les rutes i consells, els camins secundaris

exprimint el cotxe 4×4 de lloguer, va resultar increïble, passant per racons de Nova Zelanda que d’altra forma no haguéssim pogut gaudir.

A l’illa Nord vam travessar parcs naturals, platges quasi verges, escenaris de les pel·lícules de Tolkien, vam conèixer la cultura Maori en viu, i d’allà ja ens vam preparar per la Naturalesa Salvatge de l’illa Sud ( però com veuríem després mai acabes d’estar preparat).

L’Illa Sud és arribar als confins del Món, salvatge i boscosa, menys habitada, encara amb més sensació de desconnexió de tot, vam gaudir de les balenes a tocar i de platges de postal, fins que ens va succeir una cosa impensable per nosaltres, a les 00:02 del 14 de Novembre ens va sobtar un terratrèmol de 7,8 escala Richter a Kaikoura.

Incomunicats, però sans i estalvis, vam quedar aïllats, ja que les carreteres van quedar malmeses o engolides literalment per les muntanyes, després de les dificultats de poder comunicar-te, podem donar les gràcies tant a la Núria, com a Xavi Fernández Viatges, com a l’operador local i els seus responsables i al B&B local, que ens van calmar, aconsellar, ajudar, van moure cel i terra per nosaltres i sobretot , animar-nos i ajudar-nos a acabar el viatge, per descobrir les perles de Queenstown, Hokitika, el sobrevol amb helicòpter per les glaceres, el Mont Cook, etc.

Podem dir amb totes les lletres que va ser un viatge inoblidable i ben mogut, un record de la nostra Lluna de Mel inesborrable, una aventura que seguim explicant i repetint a familiars i amics, una gran història per explicar als néts, només podem acabar tornant-vos a donar les gràcies i a recomanar-vos a tothom qui ens pregunta, i esperem poder repetir una altra aventura amb vosaltres.

fins aviat!!

Astrid & Albert

 






9 de febrero de 2017

Esquí a Kicking horse i Revelstoke: muntanyes majors!

Gener 2017

21/01
Anys enrere (molts) hi havia l’anomenat “tren dels esquiadors” que sortia ben d’hora, ben d’hora de Barcelona cap a Ribes i La Molina per aprofitar un dia sencer a la neu. Eren quatre hores de trajecte d’anada i quatre més de tronada. Ara tenim el “vol dels esquiadors”, també surt ben d’ hora d’ El Prat i en unes quantes hores més et deixa a Calgary.
Efectivament, a les quatre de la matinada d’aquest dissabte sovintegen les motxilles Ultravox i les fundes d’esquí al voltant dels mostradors de KLM a El Prat. Somriures d’orella a orella malgrat les cares de son.
Sense cues a aquestes hores, aviat ens trobem davant una beguda calenta i després embarquem. A Schiphol tenim temps de tafanejar una mica i petar la xerrada amb els col·legues: enguany ha caigut al Pirineu la nevada més bèstia de les darreres temporades just quan nosaltres ens embarquem cap al Pacífic. Què hi farem?Pel·lícula / menjar / sèries / menjar / música / menjar: farcits com a porcs per Sant Martí arribem a destí: per la finestra de l’avió albirem una plana nevada immensa a banda i banda. Com a teló de fons, molt al fons d’aquesta plana massa plana i avorrida, les Rocalloses trenquen la monotonia.
Amb els cotxes de lloguer ens endinsem en aquesta barrera de muntanyes esquinçada per la Transcanadian Highway #1. Ens dirigim a ponent, cap al sol que ja s’ha amagat darrere els cims nevats. Aquesta carretera transita per una vall ampla, de dimensions colossals. Tot aquí és molt més gran, desmesuradament gran. Per sort en aquesta latitud els capvespres s’allarguen, de forma que aquesta mitja llum ens permet admirar el paisatge que s’escola pels nostres ulls com en un documental: Banff, Lake Louise i molts quilòmetres després, ja completament fosc, arribem a Golden.

22/01
A les set seiem a menjar l’esmorzar que ens han preparat la Sherry i el seu marit en Gwendal, amo dels fogons del B&B. Una gent extremadament amable.
Retirem el polsim de neu que ha cobert els cotxes durant la nit i en vint minuts ens plantem a Kicking Horse: lloguer de material, forfaits i tot a punt per estar a les nou a la cua del Golden Eagle Express. En pocs minuts supera un desnivell de 1160 m i ens deixa al capdamunt del Eagle’s Eye (2.350 m). Des d’aquest punt es té accés a bona part de la zona esquiable de la estació, tot i que molts descensos marcats requereixen patejar una mica. De moment, cel tapat i boira aquí dalt.

Per la primera baixada d’escalfament el Xavi tria el Bowl Over. Fa ja alguns dies que no neva i tot el que veiem està ratllat. No obstant això, la qualitat de la neu és bona i el nostre grup baixa a bon ritme. Per la següent baixada triem la banda oposada, el Crystal Bowl. A mig descens agafem la mítica cadira Stairway to Heaven, que dóna accés al punt més alt de la estació (2.450 m). Al peu de l’escala també hi ha boira i deixem aquest fora pista per un altre moment. Ens endinsem al bosc, que té bona neu i és prou divertit. Les pícees, els arbres característics d’aquesta zona, són una mena d’avets esvelts i de grans dimensions que creixen prou separats i deixen espai per esquivar-los còmodament.

Dinem al restaurant del Eagle’s Eye i per pair bé enfilem la patejada del Terminator Peak (2.409 m): esquís a la motxilla i en uns quinze minuts fem cim pujant per la carena. Baixem pel vessant oest on hi ha bona neu i acabem de nou al bosc. Fem un parell de baixades amb diferents variant pel Bowl Over abans de tancar el dia amb una cerveseta a la base. 7400 m de desnivell negatiu, no està pas malament per ser el primer dia.

 

 

23/01
De nou a les nou, dels primers a la cua. Avui molt poca gent. Boira a la vall i cel cobert a dalt, però diuen que s’obrirà. Cinc del grup han marxat a fer heli-esquí. La resta amb el Xavi de guia , fem una primera baixada d’escalfament i la resta del dia ens concentrem en el Crystal Bowl. Surt el sol i aprofitem per pujar l’escala al cel i provar diferents descensos (n’hi ha un munt de diferents) per la White Wall i sota el telecadira.
Amb el sol il·luminant-ho tot l’espectacle és magnífic, aquests arbres que senyalen el cel i tu, petit per fora però gran per dintre, formant part d’aquest entorn únic: un somni esdevingut realitat.
Avui dinem a la base i calculem uns quants descensos meteòrics per agafar la darrera cadira just abans de que tanquin i ser els darrers a les pistes.
Nova cerveseta i comentar la jugada: avui hem fet uns bon grapat més de metres de desnivell i ens hem sentit amos de l’estació. Tornant a Golden, les muntanyes enceses amb el foc rosat del sol ponent, travessem el riu Columbia quasi glaçat per complet mentr

 

 

e un comboi de mercaderies arrossega la feixuga càrrega de contenidors amb un fort retruny de les vies: this is America, my friend. Al B&B els companys que han agafat l’helicòpter estan exultants per l’experiència. A més, han ensopegat el millor dia.

24/01
Dia radiant, cel blau, sense vent, panorama de 360º de muntanyes i valls, boscos densos i neu, molta neu arreu. Escalfem fins l’Stairway, pugem les escales i toquem el cel amb les puntes dels dits: baixada fins la base. Alguna baixada més i decidim anar a provar el T2 (Terminator 2 Peak), que queda una mica més enllà del T1 (no puc evitar pensar en les targetes de TMB!).
Passem de llarg el corriol de la carena del T1, remem una mica i quedem encarats al Super Bowl: alguns ja en tenen prou i tiren cap a baix. Els altres ens traiem els esquís, els muntem a les motxilles i comencem l’ascens al T2.
Es tracta d’un corriol entre pícees carregades de neu, una gran timba verge a la dreta, el corriol es cargolan a estones al voltant d’un roc, d’un tronc, s’enfila en un rappel, continua en un replà de recuperació i de nou amunt cap al niu d’àligues: l’èpica del free-ride.

I en arribar al suposat niu, et trobes una carena i a la teva esquerra queda una coma que s’inclina humilment cap a la vall mostrant els seus encants, encara no totalment explotats: neu brillant i sensual. Ofereix mil i una possibilitats de traçar-la. Uns trien una canal, altres proven una mica més enllà de la frontera de l’estació i tots ens retrobem al pla de sota, per contemplar satisfets la generositat de la muntanya.
Ara bosc, ara camp obert, dreta, esquerra, flanqueig, pel dret: no és un descens, en són molts. Cadascú tria el seu. Neu dúctil, traces suaus, la muntanya s’esmunyeix sota els nostres esquís.
Dinem a la base amb el ferm propòsit de tornar a gaudir del T2. El nostre relat arrossega uns quants companys més cap aquest cim. Des de dalt estant la visió d’aquestes immenses extensions al nostre voltant inflama els ànims i tornem a gravar un altre record inesborrable.
I alguns som d’aquesta pasta de cabra que en arribar a la base volem encara més. Comencen a caure flocs de neu. Som cinc que tornem amunt del T2. Aquesta és la baixada definitiva, en comunió amb la natura, en comunió amb els elements. L’estació s’ha buidat de gent i la muntanya ens agraeix la nostra fidelitat. Ella ens ha triat i nosaltres la fem nostra.
En acabar, tornem als cotxes i enfilem directament carretera cap a Revelstoke. Passem sense problemes el Rogers Pass (1.330 m), més enllà del Glaciers National Park i acabem sopant a una pizzeria a Revelstoke. Dia complet.

25/01
Avui es lleva boirós, amb una feble nevada i gris, tot gris. Un grup de sis ha marxat a fer heli-esquí, però afegim al grup un altre català que viatja tot sol. Revelstoke es venta de tenir el desnivell esquiable més gran de tota Amèrica del nord. Escalfem en una pista negra (sense comentaris): la visibilitat a la part alta és txunga i a la part baixa la neu està prou dura. És ja el quart dia seguit d’esquí i el cansament acumulat es nota.
Per la segona baixada tirem cap al North Bowl, on no veiem gran cosa, però la neu està millor. Ens endinsem en el bosc i aquí la neu està prou bé. Decidim pentinar aquest bosc a les dues bandes del telecadira The Ripper. Ha començat a nevar. A un company se li trenca una fixació a mitja baixada i hem d’ajudar-lo a arribar a la cadira. Per sort, tenen esquís en préstec per cobrir aquestes emergències i pot esquiar fins la botiga de lloguer. La resta flipem a les banyeres del bosc, esquivem, surfegem, ens ajupim i gaudim, gaudim, gaudim.
Dinem i continua nevant feblement. Repetim bosc. Aquests boscos són magnífics. El tou de neu tapa totes les soques i altres entrebancs, els arbres estan prou separats i el paisatge és inigualable.

26/01

Ben aviat, com sempre amb en Xavi, ens venen a recollir a l’hotel: signem els descàrrecs de responsabilitat i pugem als cotxes de l’organització del cat-ski. A uns 45 Km direcció oest tenen una muntanya en concessió. Els tot terrenys enfilen uns 10 Km de pista amunt, tot nevat fins arribar al punt de trobada amb les retracs, que en diem nosaltres. Avui som tretze, el nombre just per ocupar totalment la cabina d’un d’aquests vehicles. Primer ens pugen a un pla on una de les guies, la Rachel, ens fa la xerrada de seguretat pertinent i fem pràctica de cerca i desenterrament de víctimes d’allau amb una motxilla. Fet això, ja podem començar.
De nou a la cabina de la retrac pugem més amunt, a banda i banda tot powder. Estem ansiosos de saltar fora i començar a baixar. El dia rúfol, per variar. Al capdamunt boira i sota la boira tots els matisos de gris: blanc-gris, verd-gris, gris-gris, però això no afecta els nostres ànims que estan al màxim.
I ara hem de parlar de la guia del nostre grup, la Jessica: una rossa simpàtica i extravertida de riure franc i mirada torbadora. Ens té a tots embruixats. La Jessi (ja hem agafat confiança) ens porta primer per un bosc bastant dens, que deu servir com a prova de nivell. Ens en sortim prou bé. Ens recull la retrac (el “gato” que diu ella, tan bufona) i així anem tastant aquest champagne powder com l’anomenen per aquí. Per dintre el bosc seguim la tàctica “buddy” o de tenir un col·lega amb qui hem de mantenir contacte per evitar que ningú es perdi.
Cal aprendre a manegar-se amb aquests esquís tan amples, però quan els hi perds el respecte, és una neu summament fàcil. La sensació és veritablement de surar per damunt la neu. Els boscos són oceans blancs, amb onades i salts, per on evolucionem amb tota llibertat. Pendents forts o suaus, tot passa bé. Sí, és cert, de tant en tant alguna caiguda, algú es menja un arbre, però sense més importància. La Rachel i en Chris tanquen files i recullen a qui pugui quedar despenjat.
La sensació és d’estar protagonitzant un d’aquests vídeos publicitaris del Canadà amb els que tot hem somiat en algun moment i veus que tu també pots fer-ho amb aquesta neu i aquest paisatge magnífic. Cada baixada és millor que l’anterior, a

nem menjant i bevent a la cabina de la retrac, per no perdre ni un minut, fins que arriba la baixada pel bosc cremat amb la millor neu, el pendent més ajustat, el desnivell més gran, però és la darrera…

27/01
Avui hem començat el dia més tranquils que de costum. Amb la ressaca del cat-ski, jornada memorable, ens costa posar-nos les piles. La grisor del dia i la boira tampoc ajuden. Però és el nostre darrer dia d’esquí al Canadà i l’hem d’aprofitar.
Pugem amb el telecabina de The Stroke per comprovar que la boira segueix enganxada a l’arribada i ens frena per explorar el que hi ha més enllà. Esperem que escampi al llarg del dia.
Les cames, en vaga, no volen seguir les ordres del cervell. Anem cap a The Ripper, però els bumps, genolls amunt i a baix, ens acaben de desmuntar. No sembla que hàgim de fer res de bo, avui.
A la pista Vertigo, les cames segueixen sense motivar-se. Acabem separant-nos en grups: uns a fer bosc, els altres pista i ja ens trobarem per dinar plegats.
El Revelation Lodge està a petar de gent. El dia no convida massa: fa una mica de vent humit i el fred s’escola per les costures. En acabar de reposar combustible, el Xavi, el Joan i jo  decidim provar a fer la patejada de més amunt, la que la boira ens ha tapat cada dia. Ara o ves a saber quan. Tota la pujada del telecabina discutint: ara bufa vent, s’ha d’obrir. Que va, això no s’obra de cap manera. Cap dia ha estat tapat. Fins que es desplacen les portes de la cabina i veiem el camí clar cap amunt. Els cors bategant ràpid, l’esguard fixat en els graons de neu que tenim al davant. Són només cinc minuts de caminar i ens trobem en un entorn de neu fresca a banda i banda. Increïble. Ens calcem els esquís i seguim flanquejant fins arribar a una pala ampla i generosa. Per nosaltres tres.
Aquí la neu està trepitjada, però no massa, prou bé. La pala acaba en un tub estret o alternativament es pot flanquejar a l’esquerra: triem el tub. Hem d’esquivar seracs de cornisa que han rodolat fins aquí. Un salt. La neu és excel·lent. Arribem al bosc, un rierol i seguim tots tres endavant, gaudint de cada viratge, triant el nostre camí.
En no trobar ningú, ens entren els dubtes: anem bé? Ens hem perdut? Seguim explorant. Bosc. Canal. Més bosc. Arbres colossals. I sí, anem bé, aquest itinerari s’anomena Big Woody.
Arribem al telecadira dos minuts més tard de l’hora de tancament, però ens permeten pujar-hi i ens retrobem amb la resta de la penya al The Stroke. El cel blau s’obre pas entre els núvols i decidim fer una altra assignatura pendent, just a l’extrem oposat: Jalapeño.
Flanqueig i de nou trobem una neu excel·lent i poc trepitjada: xalem al bosc, ens perdem, ens retrobem. Quin regal! I tornada cap a la base, carvejant amb cura, brodant les banyeres. Final feliç!

Gracies Xavi Fernández per tota la organització!!! Com sempre sortida de esqui  memorable. Ara a esperar la del pròxim any.
Manu Llabrés






3 de febrero de 2017

Esta semana hemos tenido la visita de Elke y Gemma representantes en España  de este hotel, para presentárnoslo y ofrecernos trabajar con contrato directo y tarifas especiales.

Le chalet Zennier es un pequeño hotel de 5 estrellas, con solo 12 suites, situadas en tres chalets y a 3 min de los remontadores.
De una gran elegancia, con un estilo muy alpino, con unas vistas impresionantes y por supuesto con todo lo necesario para disfrutar de la jornada de esquí.Es un hotel que hace sentirse a uno como en casa. Si queréis cotizaciones para esta temporada estamos a tiempo. Ya tenemos las tarifas !¡Se puede reservar a partir de 2 noches, así es que No hay excusas!!- desde Ginebra está a tan solo una hora y cuarto de trayecto ¡Todo un lujo!!!
Mas información y precios xavi@xfviajes.com





27 de enero de 2017

Hola Alicia
En principio de nuevo daros las gracias A ti y a todo el equipo por haber preparado para nosotros unas vacaciones que nunca olvidaremos. Mil gracias por ayudarnos y estar pendientes de cada detalle.

Aunque tarde… aquí te mandamos nuestra maravillosa experiencia en el viaje que nos preparasteis, no es para el blog, porque es muy largo, pero así tú puedes conocer todos los detalles, y transcribir en el blog la parte que quieras:

FIJI: UN PARAÍSO. las playas, la arena, los colores, el agua cristalina…. un paraíso. Pero lo mejor, su gente, su cultura… su sonrisa.



 VIWA

10 habitaciones y un edificio común que hace las veces de recepción-tienda- comedor- bar- sala de juegos- biblioteca etc. ¡y todo en la misma playa…paseando por la arena!

Ya la llegada es sorprendente. El desembarco es en la playa directamente y desde lejos escuchas los cantos que te regalan los empleados del hotel esperando para recibirte en la orilla de la playa. Son canciones fijianas, y aunque no conoces el idioma, sabes que hablan de bienvenida y de agradecimiento por ir a su “casa” .. te las cantan sonriendo, pero sonriendo de verdad.

Este hotel es totalmente distinto a lo que habíamos visto hasta ahora; tanto por el número de habitaciones como por el trato al huésped, y sobre todo por la forma de ser de los empleados que allí trabajan. Esas personas no están contaminadas por propinas o cosas así (no entienden el concepto de propina, ellos hacen su trabajo con una sonrisa sin buscar nada más de ti y eso es genial)

Durante el día puedes hacer alguna actividad en común con tus escasos vecinos; un partido de voley-playa clientes contra empleados, excursión al arrecife o la aldea cercana, ir de pesca y cenar lo que hayas conseguido… Todo son actividades de cortesía. En ningún caso tienes la sensación de la típica excursión de resort con gente que no vuelves a ver aunque estén alojados junto a ti.
O simplemente puedes disfrutar de la tranquilidad de una playa desierta.

Algunos detalles de lo especial que es este sitio:
Sabes el nombre de casi todos los clientes y de los empleados, y eso es algo muy raro para nosotros, pero es que este sitio y su gente es tan cercano, incluso hay un día, el domingo, en que para su cultura es importantísimo comer en familia, y en el restaurante hacen una mesa común para todos, incluido el dueño, algunas personas del staff y los clientes.

El día que nos íbamos, todo ese equipo de VIWA fue a despedirnos, a mi mujer le cantaron una canción especial de despedida que le encantaba, y al ver que lloraba cada uno le dio un abrazo… incluso desde el hidroavión cuando nos íbamos veía como seguían despidiéndonos desde la orilla (te envío la foto.)

MATAMANOA : El hotel es más lujoso, la villa maravillosa con tu piscina y la camita exterior para la siesta viendo en mar… y te separa de la playa una pequeña escalera. Genial el detalle de la ducha exterior para cuando vuelves de la playa.

En este hotel ganas en lujo y confort, pero pierdes esa sensación de “cariño” que te regala la gente de VIWA

La única crítica que se puede hacer a este hotel son los tiempos para las comidas. Pides lo que quieres y te lo dan en “fiji time”, y os aseguro que los minutos fijianos son muy distintos a los minutos que conocemos. (jijiji)

El snorkel espectacular, langostas, peces ángel , mariposas, tiburones ….
Un detalle: desde el hotel ves la isla en la que se rodó naufrago

En los 2 hoteles, y al parecer en la mayoría de Fiji, los coros formados por personal del hotel son habituales cada día. El de Matamanoa se ve más profesional y con mayor calidad en las voces; pero el de Viwa tiene un encanto muy muy superior.

Un fuerte abrazo y de nuevo, mil gracias

Javier y Miren






19 de enero de 2017

Hola Nuria, aunque estemos a mediado de enero…¡Feliz Año!
Desde que volvimos de Argentina estas semanas han transcurrido muy rápido y no hemos tenido la oportunidad de dedicar un momento para escribirte unas líneas y decirte lo fantástico que fue nuestro viaje de principios de Diciembre.

Que Argentina es un país fantástico es algo que ya sabemos, pero cuando dispones de poco tiempo y quieres ver muchas cosas, la organización es fundamental y eso es algo que os queremos agradecer, porque han sido 14 días muy intensos donde no hemos perdido, ni un solo instante. Nos hemos sentido muy bien atendidos en todo momento, los transfers y los guías han sido impecables.
También queremos agradecerte la excelente elección de los hoteles que nos habéis recomendado.

Una gran idea, aunque inicialmente parezca cansada, es el enlace directo de desde Buenos Aires a Iguazú nada más llegar, porque así se aprovecha mucho mejor el tiempo y después ya puedes dedicarte a conocer Argentina de norte a sur.

El hotel Das Cataratas en la parte brasileña no solamente es buenísimo, lo mejor es la sensación de estar

 

‘’solo’’ frente a la maravilla de las cataratas, cuando la gente se va del Parque Nacional, puedes quedarte y disfrutar privadamente del paisaje, las vistas, el impresionante ruido constante del agua… una sensación única!

 

En Buenos Aires hicimos, además de la ruta habitual, un par de visitas, yo diría que casi imprescindibles: la librería El Ateneo, situada en un antiguo teatro rehabilitado y el Zanjón de Granada, en el barrio de San Telmo, una mansión de principios del siglo XIX, reconstruida, descubierta accidentalmente en 1985 cuando estaba a punto de convertirse en un

restaurante y cómo no, seguir tus consejos de saborear una pizza de Guerrín y tomar un café en Café Tortoni.

Todas las excursiones que nos organizaste alrededor de Salta fueron un gran descubrimiento, donde la naturaleza y el paisaje te puede y te gana, en mi opinión muy sorprendente, no imaginaba que pudiera gustarnos tanto. Terminar esta parte del recorrido en un fantástico hotel Los Patios de 

Cafayate, rodeado de viñedos, se merecía todo un brindis!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Y por fin, el Perito Moreno, no voy a decir nada nuevo, nada que no se haya escrito ya, está claro que es una maravilla que la naturaleza nos regala, es único y todos hemos visto miles de fotos y videos, pero hasta que no lo ves, no te das cuenta de la dimensión y la fuerza que tiene.
Y como curiosidad, nos encontramos con otra pareja de Madrid que vive en Cambridge y organizaron su viaje también con vosotros, nos reímos mucho por la coincidencia, el buff nos delató!! y compartimos un crucero único para ver los glaciares Upsala y Spegazzini del Parque Nacional de los Glaciares de El Calafate.

En resumen, te envío algunas fotos que reflejan la alegría de nuestro viaje, que creemos que es la palabra que lo define mejor.
Muchas gracias por hacerlo posible, nos veremos seguro para próximos destinos!
Carla, Xavi, Ramón y Teresa.






12 de enero de 2017

¡Hola Christian!

Disculpa la tardanza en mi respuesta, quería tomarme un poco de tiempo en escribirte como nos fue el viaje y no solo escribirte “todo bien, gracias” :)

El viaje todo bien, nos gustó muchísimo. Íbamos con las expectativas muy altas e incluso así, el viaje las superó de sobra. Todo el viaje fue espectacular: cultura, paisajes, comida, monumentos, el onsen, experiencias nuevas…Vimos Geishas en Kyoto e incluso vimos una boda tradicional en un templo en Tokio.

 

No tuvimos ningún problema con los trenes y buses, estaba todo muy bien indicado en inglés. La verdad es que nos fue muy bien lo que dijiste de sacar todos los tickets el primer día que pedimos el Rail Pass.  Disfrutamos mucho el viaje en tren en general, y en particular con el Wide Hida por las montañas, ya empezaban a verse los cambios de colores en los árboles y con esos ventanales tan grandes, las vistas eran preciosas.

 

Lo único que, ahora que ya tengo la experiencia del viaje, si volviera a hacer el mismo recorrido, le quitaría dos días a Tokio tranquilamente (me pareció que con 2-3 días en Tokio es suficiente) y se los pondría a cambio a la zona de las montañas (Tsumago).

 

Desde luego lo mejor del viaje los Ryokanes, la experiencia de entrar a tu habitación, ponerte tu quimono y prepararte un té verde antes de dormir en el futón, no tiene precio de verdad XD. El trato exquisito y muy cercano. Nos gustaron mucho los tres, pero si tuviera que quedarme con uno sería el que nos recomendaste de Miyajima. El baño era todo de madera y se podía oír el río desde la bañera. El trato muy amable y comimos para la cena un pescado con salsa de soja y azúcar, que es lo mejor que hemos probado en mucho tiempo.  

 

Respecto a las dudas que teníamos de si merecía la pena tantas horas de viaje para ir a Tsumago. Pues sí, nos mereció la pena y eso que hicimos los dos recorridos en bus a todo llover. Justo cuando llegamos paró y tenemos unas fotos con niebla levantándose preciosas. El ryokan no es tan lujoso quizás como el de Miyajima (por el baño compartido más que nada) pero a la familia que lo lleva hay que darle un 10 en cuanto a trato al cliente. El propietario, un señor mayor encantador, hablaba en español porque había vivido algunos años en Europa. Fue un puntazo que precisamente en Tsumago me encontrara a alguien que hablase en español.

 

Sí tuvimos un problemilla con el de Takayama  porque al ir a pagar nos dijeron que teníamos que abonar 6400 yenes adicionales porque habíamos escogido habitación de no fumadores. Les dije que no lo íbamos a pagar por el momento y que en todo caso lo aclararíamos con la agencia después, ya que 1o) en teoría teníamos todo pagado, y 2o) no nos preguntaron al llegar si queríamos habitación de fumadores o no fumadores. Si hubiéramos sabido que la habitación de no fumadores suponía un sobre cargo, evidentemente no la habríamos escogido.

 

Y sí, el ultimo día nos asustamos un poco porque no podíamos hacer el checking con Lufthansa. Decía el aviso que o no estaba la reserva bien hecha, o que por horario quizás era muy pronto o que quizás sencillamente no se podía. Para un vuelo tan largo nos pareció muy raro. Empezamos a pensar que estábamos calculando mal el día o la hora (justo la noche de antes se había hecho cambio a horario de invierno en Europa). Finalmente, lo que pasó es que no volábamos directamente con Lufhtansa sino con otra compañía japonesa, también de Star Alliance, y por eso no se podía. Encontramos penoso por parte de Lufhtansa, que con el nivel de informatización que hay hoy en día, no sean capaces de dar un aviso claro de que el checking no se puede hacer por ese motivo, y dejen al usuario pensando durante horas que la reserva a lo mejor no está hecha…

 

Te paso algunas fotos del viaje. Lo dicho, muy contentos con el viaje, nos llevamos un recuerdo para toda la vida y pensamos volver alguna vez.

¡Saludos!

Beatriz






22 de diciembre de 2016

Us escric per donar-vos les gràcies a tot l´equip de XFV, en especial a l´Alicia Carol que va ser l´encarregada de dissenyar-nos el viatge a Mauricio. 
Gràcies als vostres consells hem estat en un Hotel fantàstic, al The Residence, i hem pogut gaudir d´unes vacances amb la família. Hem desconnectat de tot i hem viscut com en un mon idíl·lic durant 8 dies.
A l´hotel hem pogut tastar menjar de diferents llocs del món, fer esports aquàtics, disfrutar de gimnàs i piscines... i tot amb una atenció excel·lent.
A la vostre agència també ens veu assessorar molt bé sobre els vols que agafar tenint en compte que viatjàvem amb nens.

Un plaer comptar amb el vostre assessorament i no tingueu cap dubte que en futures ocasions ens tornareu a tenir a la vostre oficina.

Gràcies Xavi, Alicia i tot l´equip de XFV. Ha estat un plaer.

Carola i Xavi.





 
 

Xavi Fernández Viatges S.L. - B63494546 - Licencia de Agencia de Viajes mayorista y minorista. GCMD-178 IATA 782838-1
Inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona,Tomo 36556, Folio 200, Hoja 293597, Inscripción 1a