ESQUÍ
Si realmente te gusta esquiar, estás en el lugar adecuado, porque el esquí es nuestra gran pasión y somos auténticos especialistas en organizar viajes destinados a disfrutar al máximo de este magnífico deporte.
En Xavi Fernández Viajes, encontrarás una nueva manera de entender un viaje de esquí. En función de tu nivel, de tus expectativas y de tu presupuesto, podemos organizarte salidas totalmente a medida, con recomendaciones de estaciones y recorridos por las mejores pistas o fuera pistas, con descensos acompañados por monitores de esquí o guías de alta montaña. Si quieres viajar en familia o con un grupo de amigos, tenemos amplia experiencia en la organización de dichos viajes. En definitiva, cada viaje es único, se personaliza.
Estamos trabajando con las mejores estaciones del mundo. En Europa, con Italia, Austria, Francia y Suiza. Conocemos en profundidad, las mejores estaciones de Estados Unidos y Canadá, pero también podemos organizar tu salida privada de esquí allí donde desees.
Y ya sabes que cuando finaliza la temporada de esquí en el hemisferio Norte, empieza la temporada de esquí en el hemisferio Sur. Chile, Argentina o Nueva Zelanda, son interesantes destinos que vale la pena descubrir a través de esta actividad. Podemos esquiar durante los 365 días del año!!!!
ÚLTIMAS NOVEDADES
DEL DESTINO
9 de Febrero de 2017
CRÒNICA DE LA SORTIDA DE ESQUI A CANADA. KICKING HORSE I REVELSTOKE: MUNTANYES MAJORS

Esquí a Kicking horse i Revelstoke: muntanyes majors! Gener 2017 21/01 Anys enrere (molts) hi havia l'anomenat “tren dels esquiadors” que sortia ben d’hora, ben d’hora de Barcelona cap a Ribes i La Molina per aprofitar un dia sencer a la neu. Eren quatre hores de trajecte d’anada i quatre més de tronada. Ara tenim el “vol dels esquiadors”, també surt ben d' hora d’ El Prat i en unes quantes hores més et deixa a Calgary. Efectivament, a les quatre de la matinada d'aquest dissabte sovintegen les motxilles Ultravox i les fundes d’esquí al voltant dels mostradors de KLM a El Prat. Somriures d’orella a orella malgrat les cares de son. Sense cues a aquestes hores, aviat ens trobem davant una beguda calenta i després embarquem. A Schiphol tenim temps de tafanejar una mica i petar la xerrada amb els col·legues: enguany ha caigut al Pirineu la nevada més bèstia de les darreres temporades just quan nosaltres ens embarquem cap al Pacífic. Què hi farem?Pel·lícula / menjar / sèries / menjar / música / menjar: farcits com a porcs per Sant Martí arribem a destí: per la finestra de l’avió albirem una plana nevada immensa a banda i banda. Com a teló de fons, molt al fons d’aquesta plana massa plana i avorrida, les Rocalloses trenquen la monotonia. Amb els cotxes de lloguer ens endinsem en aquesta barrera de muntanyes esquinçada per la Transcanadian Highway #1. Ens dirigim a ponent, cap al sol que ja s’ha amagat darrere els cims nevats. Aquesta carretera transita per una vall ampla, de dimensions colossals. Tot aquí és molt més gran, desmesuradament gran. Per sort en aquesta latitud els capvespres s’allarguen, de forma que aquesta mitja llum ens permet admirar el paisatge que s’escola pels nostres ulls com en un documental: Banff, Lake Louise i molts quilòmetres després, ja completament fosc, arribem a Golden. 22/01 A les set seiem a menjar l’esmorzar que ens han preparat la Sherry i el seu marit en Gwendal, amo dels fogons del B&B. Una gent extremadament amable. Retirem el polsim de neu que ha cobert els cotxes durant la nit i en vint minuts ens plantem a Kicking Horse: lloguer de material, forfaits i tot a punt per estar a les nou a la cua del Golden Eagle Express. En pocs minuts supera un desnivell de 1160 m i ens deixa al capdamunt del Eagle’s Eye (2.350 m). Des d’aquest punt es té accés a bona part de la zona esquiable de la estació, tot i que molts descensos marcats requereixen patejar una mica. De moment, cel tapat i boira aquí dalt. Per la primera baixada d’escalfament el Xavi tria el Bowl Over. Fa ja alguns dies que no neva i tot el que veiem està ratllat. No obstant això, la qualitat de la neu és bona i el nostre grup baixa a bon ritme. Per la següent baixada triem la banda oposada, el Crystal Bowl. A mig descens agafem la mítica cadira Stairway to Heaven, que dóna accés al punt més alt de la estació (2.450 m). Al peu de l’escala també hi ha boira i deixem aquest fora pista per un altre moment. Ens endinsem al bosc, que té bona neu i és prou divertit. Les pícees, els arbres característics d’aquesta zona, són una mena d’avets esvelts i de grans dimensions que creixen prou separats i deixen espai per esquivar-los còmodament. Dinem al restaurant del Eagle’s Eye i per pair bé enfilem la patejada del Terminator Peak (2.409 m): esquís a la motxilla i en uns quinze minuts fem cim pujant per la carena. Baixem pel vessant oest on hi ha bona neu i acabem de nou al bosc. Fem un parell de baixades amb diferents variant pel Bowl Over abans de tancar el dia amb una cerveseta a la base. 7400 m de desnivell negatiu, no està pas malament per ser el primer dia.     23/01 De nou a les nou, dels primers a la cua. Avui molt poca gent. Boira a la vall i cel cobert a dalt, però diuen que s’obrirà. Cinc del grup han marxat a fer heli-esquí. La resta amb el Xavi de guia , fem una primera baixada d'escalfament i la resta del dia ens concentrem en el Crystal Bowl. Surt el sol i aprofitem per pujar l’escala al cel i provar diferents descensos (n’hi ha un munt de diferents) per la White Wall i sota el telecadira. Amb el sol il·luminant-ho tot l’espectacle és magnífic, aquests arbres que senyalen el cel i tu, petit per fora però gran per dintre, formant part d’aquest entorn únic: un somni esdevingut realitat. Avui dinem a la base i calculem uns quants descensos meteòrics per agafar la darrera cadira just abans de que tanquin i ser els darrers a les pistes. Nova cerveseta i comentar la jugada: avui hem fet uns bon grapat més de metres de desnivell i ens hem sentit amos de l’estació. Tornant a Golden, les muntanyes enceses amb el foc rosat del sol ponent, travessem el riu Columbia quasi glaçat per complet mentr     e un comboi de mercaderies arrossega la feixuga càrrega de contenidors amb un fort retruny de les vies: this is America, my friend. Al B&B els companys que han agafat l’helicòpter estan exultants per l’experiència. A més, han ensopegat el millor dia. 24/01 Dia radiant, cel blau, sense vent, panorama de 360º de muntanyes i valls, boscos densos i neu, molta neu arreu. Escalfem fins l’Stairway, pugem les escales i toquem el cel amb les puntes dels dits: baixada fins la base. Alguna baixada més i decidim anar a provar el T2 (Terminator 2 Peak), que queda una mica més enllà del T1 (no puc evitar pensar en les targetes de TMB!). Passem de llarg el corriol de la carena del T1, remem una mica i quedem encarats al Super Bowl: alguns ja en tenen prou i tiren cap a baix. Els altres ens traiem els esquís, els muntem a les motxilles i comencem l’ascens al T2. Es tracta d’un corriol entre pícees carregades de neu, una gran timba verge a la dreta, el corriol es cargolan a estones al voltant d’un roc, d’un tronc, s’enfila en un rappel, continua en un replà de recuperació i de nou amunt cap al niu d’àligues: l’èpica del free-ride. I en arribar al suposat niu, et trobes una carena i a la teva esquerra queda una coma que s’inclina humilment cap a la vall mostrant els seus encants, encara no totalment explotats: neu brillant i sensual. Ofereix mil i una possibilitats de traçar-la. Uns trien una canal, altres proven una mica més enllà de la frontera de l’estació i tots ens retrobem al pla de sota, per contemplar satisfets la generositat de la muntanya. Ara bosc, ara camp obert, dreta, esquerra, flanqueig, pel dret: no és un descens, en són molts. Cadascú tria el seu. Neu dúctil, traces suaus, la muntanya s’esmunyeix sota els nostres esquís. Dinem a la base amb el ferm propòsit de tornar a gaudir del T2. El nostre relat arrossega uns quants companys més cap aquest cim. Des de dalt estant la visió d’aquestes immenses extensions al nostre voltant inflama els ànims i tornem a gravar un altre record inesborrable. I alguns som d’aquesta pasta de cabra que en arribar a la base volem encara més. Comencen a caure flocs de neu. Som cinc que tornem amunt del T2. Aquesta és la baixada definitiva, en comunió amb la natura, en comunió amb els elements. L’estació s’ha buidat de gent i la muntanya ens agraeix la nostra fidelitat. Ella ens ha triat i nosaltres la fem nostra. En acabar, tornem als cotxes i enfilem directament carretera cap a Revelstoke. Passem sense problemes el Rogers Pass (1.330 m), més enllà del Glaciers National Park i acabem sopant a una pizzeria a Revelstoke. Dia complet. 25/01 Avui es lleva boirós, amb una feble nevada i gris, tot gris. Un grup de sis ha marxat a fer heli-esquí, però afegim al grup un altre català que viatja tot sol. Revelstoke es venta de tenir el desnivell esquiable més gran de tota Amèrica del nord. Escalfem en una pista negra (sense comentaris): la visibilitat a la part alta és txunga i a la part baixa la neu està prou dura. És ja el quart dia seguit d’esquí i el cansament acumulat es nota. Per la segona baixada tirem cap al North Bowl, on no veiem gran cosa, però la neu està millor. Ens endinsem en el bosc i aquí la neu està prou bé. Decidim pentinar aquest bosc a les dues bandes del telecadira The Ripper. Ha començat a nevar. A un company se li trenca una fixació a mitja baixada i hem d’ajudar-lo a arribar a la cadira. Per sort, tenen esquís en préstec per cobrir aquestes emergències i pot esquiar fins la botiga de lloguer. La resta flipem a les banyeres del bosc, esquivem, surfegem, ens ajupim i gaudim, gaudim, gaudim. Dinem i continua nevant feblement. Repetim bosc. Aquests boscos són magnífics. El tou de neu tapa totes les soques i altres entrebancs, els arbres estan prou separats i el paisatge és inigualable. 26/01 Ben aviat, com sempre amb en Xavi, ens venen a recollir a l’hotel: signem els descàrrecs de responsabilitat i pugem als cotxes de l’organització del cat-ski. A uns 45 Km direcció oest tenen una muntanya en concessió. Els tot terrenys enfilen uns 10 Km de pista amunt, tot nevat fins arribar al punt de trobada amb les retracs, que en diem nosaltres. Avui som tretze, el nombre just per ocupar totalment la cabina d’un d’aquests vehicles. Primer ens pugen a un pla on una de les guies, la Rachel, ens fa la xerrada de seguretat pertinent i fem pràctica de cerca i desenterrament de víctimes d’allau amb una motxilla. Fet això, ja podem començar. De nou a la cabina de la retrac pugem més amunt, a banda i banda tot powder. Estem ansiosos de saltar fora i començar a baixar. El dia rúfol, per variar. Al capdamunt boira i sota la boira tots els matisos de gris: blanc-gris, verd-gris, gris-gris, però això no afecta els nostres ànims que estan al màxim. I ara hem de parlar de la guia del nostre grup, la Jessica: una rossa simpàtica i extravertida de riure franc i mirada torbadora. Ens té a tots embruixats. La Jessi (ja hem agafat confiança) ens porta primer per un bosc bastant dens, que deu servir com a prova de nivell. Ens en sortim prou bé. Ens recull la retrac (el “gato” que diu ella, tan bufona) i així anem tastant aquest champagne powder com l’anomenen per aquí. Per dintre el bosc seguim la tàctica “buddy” o de tenir un col·lega amb qui hem de mantenir contacte per evitar que ningú es perdi. Cal aprendre a manegar-se amb aquests esquís tan amples, però quan els hi perds el respecte, és una neu summament fàcil. La sensació és veritablement de surar per damunt la neu. Els boscos són oceans blancs, amb onades i salts, per on evolucionem amb tota llibertat. Pendents forts o suaus, tot passa bé. Sí, és cert, de tant en tant alguna caiguda, algú es menja un arbre, però sense més importància. La Rachel i en Chris tanquen files i recullen a qui pugui quedar despenjat. La sensació és d’estar protagonitzant un d’aquests vídeos publicitaris del Canadà amb els que tot hem somiat en algun moment i veus que tu també pots fer-ho amb aquesta neu i aquest paisatge magnífic. Cada baixada és millor que l’anterior, a nem menjant i bevent a la cabina de la retrac, per no perdre ni un minut, fins que arriba la baixada pel bosc cremat amb la millor neu, el pendent més ajustat, el desnivell més gran, però és la darrera... 27/01 Avui hem començat el dia més tranquils que de costum. Amb la ressaca del cat-ski, jornada memorable, ens costa posar-nos les piles. La grisor del dia i la boira tampoc ajuden. Però és el nostre darrer dia d’esquí al Canadà i l’hem d’aprofitar. Pugem amb el telecabina de The Stroke per comprovar que la boira segueix enganxada a l’arribada i ens frena per explorar el que hi ha més enllà. Esperem que escampi al llarg del dia. Les cames, en vaga, no volen seguir les ordres del cervell. Anem cap a The Ripper, però els bumps, genolls amunt i a baix, ens acaben de desmuntar. No sembla que hàgim de fer res de bo, avui. A la pista Vertigo, les cames segueixen sense motivar-se. Acabem separant-nos en grups: uns a fer bosc, els altres pista i ja ens trobarem per dinar plegats. El Revelation Lodge està a petar de gent. El dia no convida massa: fa una mica de vent humit i el fred s’escola per les costures. En acabar de reposar combustible, el Xavi, el Joan i jo  decidim provar a fer la patejada de més amunt, la que la boira ens ha tapat cada dia. Ara o ves a saber quan. Tota la pujada del telecabina discutint: ara bufa vent, s’ha d’obrir. Que va, això no s’obra de cap manera. Cap dia ha estat tapat. Fins que es desplacen les portes de la cabina i veiem el camí clar cap amunt. Els cors bategant ràpid, l’esguard fixat en els graons de neu que tenim al davant. Són només cinc minuts de caminar i ens trobem en un entorn de neu fresca a banda i banda. Increïble. Ens calcem els esquís i seguim flanquejant fins arribar a una pala ampla i generosa. Per nosaltres tres. Aquí la neu està trepitjada, però no massa, prou bé. La pala acaba en un tub estret o alternativament es pot flanquejar a l’esquerra: triem el tub. Hem d’esquivar seracs de cornisa que han rodolat fins aquí. Un salt. La neu és excel·lent. Arribem al bosc, un rierol i seguim tots tres endavant, gaudint de cada viratge, triant el nostre camí. En no trobar ningú, ens entren els dubtes: anem bé? Ens hem perdut? Seguim explorant. Bosc. Canal. Més bosc. Arbres colossals. I sí, anem bé, aquest itinerari s’anomena Big Woody. Arribem al telecadira dos minuts més tard de l’hora de tancament, però ens permeten pujar-hi i ens retrobem amb la resta de la penya al The Stroke. El cel blau s’obre pas entre els núvols i decidim fer una altra assignatura pendent, just a l’extrem oposat: Jalapeño. Flanqueig i de nou trobem una neu excel·lent i poc trepitjada: xalem al bosc, ens perdem, ens retrobem. Quin regal! I tornada cap a la base, carvejant amb cura, brodant les banyeres. Final feliç! Gracies Xavi Fernández per tota la organització!!! Com sempre sortida de esqui  memorable. Ara a esperar la del pròxim any. Manu Llabrés
 

Propuestas de viaje


ESQUÍ

por nuestro especialista

ver video


SALIDAS PROGRAMADAS
CON XAVI FERNÁNDEZ


Cada temporada Xavi Fernández acompaña personalmente a los clientes en salidas programadas.

Esta temporada los destinos programados son Austria y La Grave.



DOLOMITAS


Descubre los increíbles 1.200 km de pistas y sus 12 áreas de esquí con un único Skipass.

Paisajes de ensueño, descensos interminables y una gastronomía exquisita, harán de tus vacaciones invernales algo que no olvidarás.



VALLE DE AOSTA


Ven a descubrir el Valle de Aosta con 5 estaciones de esquí y más de 800 km de pistas con un único Skipass, Skipass Valle D’Aosta.

Paraíso del esquí, del freeride y del Heli-ski para los más atrevidos, combinado con su propia historia y gastronomía garantizan una vacaciones fantásticas.



LOS ALPES


Los Alpes Suizos, Austria y la incondicional Francia, son otros destinos donde organizamos diferentes salidas de esquí durante toda la temporada. Desde un descenso por la pista más larga del mundo, hasta un fuera pista entre glaciares, Europa no te defraudará nunca. Vive el esquí Europeo.



EE.UU.


Sin duda en EEUU podrás encontrar la mejor nieve y la más seca del mundo, la “Champagne Powder”, Colorado, Utah, Nevada, Wyoming son algunos de los estados donde están las mejores estaciones de esquí. No dudes, la experiencia será increíble.



CANADÁ


British Columbia, Alberta son los algunos de los estados donde se sitúan las mejores estaciones de esquí. Además, si os gusta la nieve polvo, en Canadá podréis practicar los fantásticos descensos por el interior de los mejores bosques del mundo, gracias al Heli-ski o el snowcat. Nieve polvo, resorts esquí y heli-ski una combinación única.



ARGENTINA


Desde Cuyo hasta la Patagonia, bordeando la cordillera de los Andes, Argentina dispone varias estaciones de esquí, con posibilidad de esquiar entre bosques de araucarias milenarias o en nieves que cubren la región más austral del mundo.



CHILE


Desde la zona central hasta el extremo sur de Chile, hay una variada gama de estaciones de esquí, todas ellas situadas a más de 2.000 m de altura, donde además del esquí, se puede practicar snowcat y el Heli-ski.
Vive a fondo el esquí los Andes.



NUEVA ZELANDA


Con el paso de los años, Nueva Zelanda ha desarrollado una merecida reputación como destino de esquí internacional. Sus paisajes son increíbles, como si fueran de otro mundo.
Estaciones de esquí con muy poca gente, ambiente familiar y con posibilidades del esquí fuera pista… combinado con el heli-ski para los más aventureros.



JAPÓN


¿Esquiar en Japón? Claro que si, Japón es un país de frio invernal, con nevadas abundantes y de gran calidad.
Por algo ha sido dos veces seleccionado como sede de los Juegos Olímpicos de Invierno, en las estaciones de Sapporo y en Nagano.
En el país nipón, encontramos más de 600 estaciones de esquí. Algunas de ellas se sitúan cerca de balnearios de origen volcánico, por lo que la combinatoria de una excelente jornada de esquí con un baño relajante en las termas puede ser un atractivo único para los amantes de este deporte.


X
Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de nuestros usuarios y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí.